Il·lustració i neoclassicisme

El segle XVII és una època decisiva en la cultura d'occident tan políticament com en el desenvolupament de les idees:

• El rumb de la història es modifica amb esdeveniments com: L'emancipació de les colònies angleses d'Amèrica, constitució que respecta els drets dels ciutadans, la Revolució francesa i la lluita pels drets humans i la revolució industrial.
• L'univers de les idees pateix canvis amb l'enciclopèdia i la il·lustració: La il·lustració és la creació d'una cultura europea, racional, crítica, lliure i audaç. El segle XVIII es pot considerar el segle que va iniciar la modernitat de les idees, la creació de l'estat laic. La llibertat de pensament pren en els filòsofs l'edició de l'enciclopèdia francesa (símbol de la secularització de la cultura). La convicció que el progrés porta a la felicitat desemboca en l'anomenat optimisme humanista.
• Les últimes dècades del segle XVIII són vistes des d'una altra dimensió diferent i complementària. És un segle que es descobreix el plaer de plorar, la sensibilitat, el fàstic universal i l'univers romàntic: estètica de la sublimació, mitificació de l'edat mitjana, complaença en el gòtic i el macabre, irrupció del component sentimental i la literatura femenina.

El neoclassicisme sorgeix al segle XVII però el seu desenvolupament és influït pel pensament il·lustrat. Fa que tornen els ideals d'equilibri i mesura de la literatura clàssica. Alhora, la creació artística es veu fortament sotmesa a l'observança de les regles.

• Mirada al món clàssic i al Renaixement: El neoclassicisme està relacionat amb el Renaixement i amb l'antiguitat grecollatina i per això, es prenen com a models els autors clàssics grecollatins (Horaci, Virgili, Ovidi, ...) i el poetes europeus renaixentistes (Garcilaso, Luis de Camoes, fra Luis, ...).
• Universalitat i cosmopolitisme: Els models poètics antigs són internacionals i hi subjau la creença d'un estil poètic universal, clàssic que és l'estil de tots els temps i de tots el països. En conclusió, els clàssics van legislar per a l'univers i l'eternitat.
• El concepte d'imitació és fonamental: A l'hora d'imitar s'observaven als bons poetes i les seues doctrines, instruccions, exemples, etc. 
• Equilibri entre el prodesse i el delectare:  La literatura i l'art tenen un objectiu i és ensenyar valors filosòfics, socials o morals. Els neoclàssics pensaven que en la seua societat feia falta una reforma dels usos i comportaments socials i configurar un tipus de ciutadà solidari i feliç. Van fer la reforma amb instruments legals i per mitjà de l'educació, la peruasió i per l'art i literatura. El mètode pot aprofitar els impulsos afectius i els sentiments però sempre des del control de la raó. 
• Per a aconseguir el doble objectiu d'utilitat i delit són necessàries la claredat, la lògics, la naturalitat, la senzillesa i la contenció retòrica. L'estil té que ser clar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques artificioses. 
• La influència dels clàssics: La influència es nota en els temes i gèneres. En el teatre es mantenen la comèdia i la tragèdia. En poesia es cultiva l'èpica, la faula o la poesia pastoral. La novel·la es influïda pels Renaixentisme.
• Es respecten les regles de composició sobre l'originalitat i la imaginació. El teatre utilitza la regla de les 3 unitats i busca el decor o adequació de caràcters i situacions. Es manté la separació de gèneres (tragèdia - comèdia; poesia - prosa).
• L'humor, la sàtira i la paròdia s'utilitzen per criticar idees o costums.
•  Es cultiva la novel·la pastoral i es troba noves tècniques de descripció d'ambients i personatges.