Romanticisme europeu

El romanticisme naix a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya amb persones com Goethe, Herder o Schiller. Va durar fins al segle XIX. Aquest moviment va afectar a les manifestacions humanes i està lligat a esdeveniments històrics com la Revolució Francesa.

Al segle XVIII, va superar el model racionalista. La revolució industrial, originari a Anglaterra, es va moure a França i a la resta d'Europa. La gent es concentrava al voltant dels nuclis industrials i el camp es despoblava. L'art ja no era patrimoni exclusiu de l'aristocràcia, sinó que una nova classe social, la burgesa, es va convertir en el centre de la creació artística. La cultura ja no és de gent privilegiada, les editorials augmentaven, la premsa va agafar gran difusió i l'escriptor estava sostingut pel mecenatge privat, l'administració pública o les rendes familiars.

Els escriptors, posaven el seu èmfasi en el mot de la Llibertat. I així és com adoptà posicions ideològiques que quallaren en dos corrents contradictoris i definits. El primer: conservador, confessional i monàrquic. El segon: liberal, irreligiós, republicà i revolucionari. Les dos posicions oposaren la imitatio clàssica, la imaginació creadora i l'originalitat; van incorporar al concepte de bellesa, el de lleig i grotesc; exploraren la realitat interior, buscaven la Realitat Absoluta i treballaven amb somnis i visions. I amb això van fer una forma fragmentada, nerviosa, suggerent (hipèrboles, antítesis violentes, adjectius patètics o melacòlics, exclamacions, frases acabades en punts suspensius, etc).

També té importància el descobriment de la personalitat històrica de cada poble, l'estudi del seu passat i que arriba a desvetllar consciències nacionals. Leopardi (Itàlia), Solomós i Kalvos (Grècia), Mistral (Occitània), els poetes de la Renaixença (Països Catalans) són els exemples més coneguts del romanticisme.

Autors més rellevants:

• Alemanya: Goethe, Schiller, Novalis i Hölderlin.
• Anglaterra: William Blake, Lord Byron, Keats, Wordsworth, Walter Scot, Mary Shelley, Emily Brontë i Charlotte Brontë.
• França: Alexandre Dumas i Victor Hugo. 
• Itàlia: Giacomo Leopardi.

Obra destacada:

Faust de Goethe: Es divideix en dues parts. La primera és la més popular perquè conté la història del pacte amb el dimoni i les aventures d'aquest acord. També conta la seducció de Margarida i la seua tràgica mort. El lector sap que el pacte entre Mefistòfil i Faust posa el dimoni a disposició de l'estudiós a canvi de lliurar-li l'ànima després de la mort i també sap que Faust morirà si té la temptació d'eternitzar cap moment. La segona part s'assembla a una descomunal digressió pels camps de la mitologia clàssica i de la història. Ja no es parla de Margarida i Faust és un personatge poderós que s'embolica amb Helena de Troia i presencia escenes màgiques i surrealistes. I quan pronuncia unes paraules, mor i la seua ànima no se l'enporta Mefistòfil sinó els angels.