Dante y Beatrice

Dante Aligheri:

Fill d'una família de noblesa menor. Autodidacte en poesia va anar a l'escola poètica del dolce stil novo. Es va casar amb Gemma di Manetto Donati féu de Beatriu (personatge central en la seua obra).
Va estudiar teologia i filosofia i va llegir els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics. Com volia dedicar-se a la poesia es va inscribir al gremi de metges i apotecaris.

Va ser exiliat per lluites polítiques. En aquesta època va esciure Convivo, De vulgari eloquentia, De monarchia i la Divina Comèdia (la més famosa).

Obres poètiques: Vita Nova (historia ideal de l'amor de Dant per Beatriu) i les Rime (tema amorós de abans i després de l'exili i destaquen las de Beatriu).

Obres doctrinals: Convivio (cultura per a gent que no té estudis i donar a conèixer com a home de doctrina), De vulgari eloquentia (obra incompleta, defensa i elogia les llegües vulgars) i De monarchia (demostra que la monarquia temporal és un principat únic).

I també està la Divina Comèdia que tracta el camí de Dante cap l'infern, el purgatori i el paradís.


Beatrice Portinari:

Va ser la dona que va voler Dante i la musa en la que es va inspirar.

S'explica que Dante tan sols la va veure una vegada i no li va parlar. Però una altra versió és que està inventada per complet.

Pel que conten ella vivia prop de la casa de Dante a Florència. La seua família era molt rica i important perquè el seu pare va fundar l'hospital principal del centre de la capital toscana.

Dante la va veure per primera vegada quan ella tenia 8 anys i ell 9. Ella es va casar amb un banquer i va morir el 1290 amb 24 anys.
Al morir, Dante va estudiar filosofia i es va resguardar en la lectura de textos que tractaven la pérduda d'un ser estimat.

A la Divina Comèdia ella agafa el paper de guiar a Dante al paradís.