Comença als 35 anys de Dante. Un dia es desperta enmig d'un bosc i sense llum (Selva del pecat i de l'error). Va intentar escapar però les besties feroces ho van impedir (la pantera (lúxuria), el lleó (supèrbia) i la lloba (enveja)).
Quan estava a la vall sense sol se lo va aparèixer una figura solemne que va reconèixer molt ràpid, Virgili, a qui considerava el més savi.
Cant II: Defalliment humà i confortació divina, Virgili narra com Beatriu li demanà socórrer Dante.
Segona part del pròleg. Dante fa referència als il·lustres precedents, Eneas (entre herois pagans) que representa el fonament de la futura grandesa de Roma i el sant Pau (entre els cristians) que reforça els fonaments de la fe cristiana.
Beatriu li demana ajuda per a Dante a Virgili. El poeta, doncs, fa el viatge amb alta protecciói privilegi.
Dante sense Beatriu seria un covard incapaç de superar els perills del camí. En tot cas, ella actua moguda per l'amor o per l'Amor que mou el cel i les estrelles.
Cant III: La porta de l'infern, vestíbul, indolents, perseguits per vespes, riu Aqueront, Caront.
Dante baixa al món de les tenebres. Els dos viatgers es troben a la porta de pedra de l'infern. Una vegada passada la porta qualsevol elecció té risc. Al passar-la es troben el preinfern que és destinat a qui no són mereixedors d'infàmia o honor per ser indecís, indolent o pusil·lànime. A Dante li resulten menyspreables. Després arriben a la verdadera frontera, la ribera de l'Aqueront on hi ha ànimes que estan esperant la barca per a passar a l'altre costat. Cau adormit, fulminat, abans de passar miraculosament a l'altra banda.
Cant IV: Cercle primer. Els llimbs. Els qui no són batejats i els il·lustres. Desitgen veure Déu, però no ho poden fer. Homer, Horaci, Ovidi, Lucà, (Virgili). Aristòtil. Averroes...
Dante es desperta amb un tro, es posa de peu, mira al voltant i es troba a la vora del primer cercle de l'abisme. Es troben amb condemnats a cap turment simplement perquè van estar abans de Crist o no van rebre aigua baptismal. Aquest espai són els llimbs que estan al món inferior.
Entre la gent, Dante recorda el grup de poetes clàssics que el van acollir i amb els que parlarà de coses que no són comunicades al lector.
Dins del castell dels herois i savis, ens trobem personatges estimats i admirats pel poeta: els representants de la grandesa de Roma, herois mítics o poètics i figures històriques.
Entre la gent, Dante recorda el grup de poetes clàssics que el van acollir i amb els que parlarà de coses que no són comunicades al lector.
Dins del castell dels herois i savis, ens trobem personatges estimats i admirats pel poeta: els representants de la grandesa de Roma, herois mítics o poètics i figures històriques.
Cant V: Cercle segon. Luxiorosos. Són colpejats per una tempesta violenta. Minos. Semíramis. La reina Dido. Cleopatra. Helena de Troia. Aquil·les. París. Tristany. Paolo Malatesta i Francesca de Rímini.
El cercle dels luxuriosos té dues parts: densitat narrativa i qualitat poètica. En la primera apareix Minos, el jutge infernal que decideix a quin nivell han de baixar els condemnats. I a continuació, una tempesta eterna i tenebrosa que arrossega esperits. Després apareixen Semíramis, Dido, Helena, Cleopatra, Aquil·les, Paris i Tristany culpables de luxúria o passions excessives. La segona part tracta sobre l'amor de Paolo Malatesta i Francesca de Rímini. En menys de cinquanta versos, amb elements narratius mínims, Dante transmet profunditat psicològica, dramatisme i delicadesa en l'escena de l'enamorament. Paolo i Francesca són culpables a pesar de ser víctimes de l'amor. El seu destí també és girar en terbolí dels condemnats.
Cant VI: Quan em tornà el coneixement, perdut. Cercle tercer. Golafres. Es rebolquen en el fang, com animals, sota una pluja putrefacta. Cerber Ciacco. (Profecia sobre les lluites de Florència).
El tercer cercle comença de manera tenebrosa amb els goluts. Les ànimes dels condemnats estan en una barreja de fang rebolcant-se i a més amb una pluja eterna. El guardià Cerber (monstre de tres caps i ventre inflat) els lladra. Ciacco, un dels condemnats, li serveix a Dante per a exposar les diatribes contra la hipocresia humana, els vicis dels ciutadans i les lluites a Florència.
Ciaccio apareix com representant de les ànimes del tercer cercle.
El cant acaba amb una referència a la perfecció de les penes després del judici final, seguint el mètode analític i deductiu.
Cant VII: "Papa Satan, pape Satan, aleppe!". Cercle quart. Avars i pròdigs. Es peguen els uns als altres i, de quatre grapes, fan rodolar amb el pit unes pedres molt pesants. Plutus.
La Fortuna. (A partir del vers 100 comença el cercle cinqué).
Cercle cinqué. Iracunds i melangiosos. Es barallen i es mosseguen nus immergits en l'aigua bruta i fangosa de la llacuna. La llacuna Estígia.
Al entrar al cercle quart, un déu de la mitologia grega convertit en dimoni intenta barrar el pas dels viatgers. Virgili recorda els designis superiors que autoritzen el viatge i poden passar. Al nou cercle estan els que gastaven massa poc i els que gastaven massa. A l'infern és un pecat d'excés o d'insatisfacció i falta de conformitat amb la pròpia condició.
El temps passa massa ràpid i Virgili i Dante van cap al següent cercle.
El camí de descens és una mica estrany. Hi ha una font i un riu d'aigua tenebrosa. A l'arribar a baix es troben als iracunds en una batalla al fang.
Cant VIII: Continuant, diré que molt abans. Flegiàs (Flègies). Felip Argentí/ Filippo Argenti.
La ciutat de Dite. Oposició dels dimonis.
En aquest cant els viatgers arriben a l'infern profund. Veuen uns senyals dalt d'una torre i acte seguit arriba un barquer per a dur-los a l'altra part del pantà. Mentre naveguen Dante es desfoga cruelment amb un condemnat que coneixia. A les portes del recinte dels pitjors turments i condemnats es produeix l'escena en la que li tanquen la porta a Dante i Virgili. No poden entrar perquè tan sols poden passar els pecadors. És l'espai que realment pareix infernal pel foc de dins. Dante té por i dubta d' entrar, però acaben esperant a un altre pecador per a poder entrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada