Madame Bovary, la novel·la

Les obres Madame Bovary i Les fleurs du mal de Charles Baudelaire són el trencament amb el romanticisme en prosa i poesia. Les dues obras van ser publicades el mateix any i les dues van ser tractades com obres immorals.
Madame Bovary, després de guanyar un dels judicis més literaris de l'època, l'obra va ser un gran èxit i es va reconèixer com una obra mestra. A més, la protagonista dóna nom a una actitud anomenada el bovarysme.

Gènesi de la història: Flaubert va llegir als seus amics la primera versió de l'obra La temptació de sant Antoni, ells li van dir que no valia res i que millor ho llançara al foc. Un dels amics li va dir que per què no prenia com a model una notícia dels diaris que tractava d'una dona que s'havia suïcidat.

Flaubert comença a escriure l'obra l'any 1851 i ho fa de manera diferent que La tempatció, escriu en una carta que aquesta obra no tindria cap moviment i cap reflexió personal.
Flaubert va esciure un esborrany de la vida d'un metge casat amb una dona que té amants, s'arruïna i se suïcida. Temps després reescriu la història amb noms definitius. Tots els personatges de Madame Bovary estan identificats en persones reals, amb noms canviats.

Emma. la protagonista, té arrels romàntiques  i Bovary prové de l'arrel "bouv" de boví i pel topònim Ry (poble original). Flaubert un dia va cridar: "Ja ho tinc: es dirà Bovary, Bovary!" i ho va repetir durant un dia.