Temes. Interpretacions de l'obra i repercussió en la història de la literatura.

Un dels temes principals de l'obra és la venjança premeditada, un altre és la crisi existencial de Hamlet (que culmina en el monòleg "ser o no ser"). També hi ha una sèrie de temes secundaris com el de la traïció humana (personificada en Claudi) en contrast amb la fidelitat (que pot personificar-se en Horaci), o la impossibilitat de l'amor de curar una crisi com la de Hamlet. Però sobretot hi trobem el rerefons polític, els problemes del poder corromput amenaçant constantment el país, tan ben tractat per Brecht i tan ben analitzat críticament pel polonès Jan Kott; o el triomf de la veritat per sobre de la mateixa vida.
Els subtemes serien la societat (maquiavelisme, canvis socials, fama terrenal, relacions home-dona), 

”Llegir William Shakespeare”, article de Salvador Oliva:

Jo interpretaria el títol de Bloom dient que la grandesa artística i sobrehumana de Shakespeare aconsegueix donar forma a la humanitat, entenent com a humanitat el compendi de tots els vicis i de totes les virtuts dels éssers humans.

“Hamlet, de William Shakespeare”, article de Maria Valcarce:

Shakespeare ve que los extremos del hombre (aquél en que todos somos iguales, y aquél en que escapamos a la posibilidad de ser definidos e interpretados) són más importantes que el punto medio "psicológico" del "tipo" susceptible de ser narrado y descrito. Por eso sus personajes tienen el peligro, a fuerza de vida, de escaparse inmediatamente de la obra misma y aún de toda presencia literaria ante nosotros: demuestran tener vida, pero nos la ocultan en su mayor parte.