Les principals modalitats teatrals a Europa el segle XVI estan representades per un teatre religiós (arrelat en costums i festes de l'Èsglesia), un teatre popular (representació de farses, embolics i improvisacions) i teatre cortesà (obres profanes i d'inspiració clàssica). Aquest últim va transformar el teatre medieval en obra d'art literària i va aportar la concentració de l'acció de l'espai i temps i va aïllar l'escena del públic.
A partir d'aquestes manifestacions a Europa es constitueixen les dramatúrgies nacionals (Anglaterra i Espanya prevaldran temes i formes del teatre popular; Itàlia, fa la commedia dell'arte; a França les arrels clàssiques i ambients cortesans conduiran al nou teatre).
El rei i la cort mantenen els teatres, paguen les companyies teatrals i, per tant, trien les obres de la seua preferència. Aquestes mateixes companyies representaven grans espectacles en què es combinava el ball, la música, el mim i una escenografia luxosa.
Les obres tenien la regla de les tres unitats per l'afany de versemblança i racionalisme a altres gèneres:
1) Unitat d'acció: Tema únic i comèdia o tragèdia.
2)Unitat de lloc: Escenari únic amb decorats senzills, el que passe a altre lloc es narra.
3)Unitat de temps: Tan sols un dia i acumulació de fets en un lapse breu de temps.
També hi havia de separar lo còmic amb lo tràgic, perseguir una finalitat moral i observar el decòrum poètic (evitar els fets i paraules que atemptaren contra el bon gust).
A les tragèdies franceses regna l'aïllament dels personatges (on els prínceps i les princesses desenvolupen es seues passions) i del poble no es parla quasi (falten els detalls diaris de la vida).
A les tragèdies franceses regna l'aïllament dels personatges (on els prínceps i les princesses desenvolupen es seues passions) i del poble no es parla quasi (falten els detalls diaris de la vida).
Les regles de la unitat contribueixen de manera considerable a la separació i l’aïllament de l’episodi tràgic. En general, es podria dir que la unitat de temps i de lloc eleva l’acció per damunt de les coordenades temporals i espacials: el lector o l’oient tenen la impressió d’un escenari absolut, mític i no circumscrit terrenalment.
Molière: Jean-Baptise Poquelin naix a París l'any 1622. Tenia un pare burgès que el va orientar a estudiar lleis però va dedicar la vida al teatre amb el pseudònim de Molière.Els primers anys va actuar, va dirigir i va escriure. L'any 1658 obté el favor reial a París. El seu primer èxit va ser Les precioses ridícules (1659) que anticipa la comèdia de caràcters. Els anys 60 és la millor època de Molière on deixa la farsa i passa a l'alta comèdia, va fer obres com L'escola de les dones (1662), Tartuf (1664), Don Joan (1666) i L'avar (1668).Tartuf va provocar un escàndol i va prohibir l'obra durant cinc anys. Molière ofereix diversió i també la concepció de la vida i defensa la tolerància, la indulgència i la lliure educació en lloc de l'autoritarisme.
Quan estaba representant El malalt imaginari va tindre un atac i va morir hores després.
Les seues obres no són d'intriga sinò de caràcters (l'acció interessa com a mitjà de fer pintura completa dels personatges), a més, tenen un objectiu: ridiculitzar i denunciar els vicis i comportaments del seu temps, com la pedanteria, les pretensions intel·lectuals dels nous rics, la ignorància dels metges, la hipocresia religiosa, etc.
Molière: Jean-Baptise Poquelin naix a París l'any 1622. Tenia un pare burgès que el va orientar a estudiar lleis però va dedicar la vida al teatre amb el pseudònim de Molière.Els primers anys va actuar, va dirigir i va escriure. L'any 1658 obté el favor reial a París. El seu primer èxit va ser Les precioses ridícules (1659) que anticipa la comèdia de caràcters. Els anys 60 és la millor època de Molière on deixa la farsa i passa a l'alta comèdia, va fer obres com L'escola de les dones (1662), Tartuf (1664), Don Joan (1666) i L'avar (1668).Tartuf va provocar un escàndol i va prohibir l'obra durant cinc anys. Molière ofereix diversió i també la concepció de la vida i defensa la tolerància, la indulgència i la lliure educació en lloc de l'autoritarisme.
Quan estaba representant El malalt imaginari va tindre un atac i va morir hores després.
Les seues obres no són d'intriga sinò de caràcters (l'acció interessa com a mitjà de fer pintura completa dels personatges), a més, tenen un objectiu: ridiculitzar i denunciar els vicis i comportaments del seu temps, com la pedanteria, les pretensions intel·lectuals dels nous rics, la ignorància dels metges, la hipocresia religiosa, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada