diumenge, 19 de gener del 2020

Cervantes i els orígens de la novel·la moderna

L'obra de Cervantes i el Quixot és fonamental en el desenvolupament de la novel·la europea per:
1. Amplitud de l'obra narrayiva:

    - La Galatea, obra pastoral.
    - Novelas ejemplares, dotze relats de novel·la curta. Tracta temes com la intriga                      elaborada, mescla diferents subgèneres i combina idealisme i realisme.
     - El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, paròdia de novel·les de cavalleria i són         històries extravagants.
     - Los trabajos de Persiles y Segismunda, successió de peripècies pròpies de la novel·la         bizantina.

2. Construcció de personatges individualitzats que es mostren com símbols universals (don Quixot és el símbol de l'home idealista). La tipologia del protagonista és original:
   
     - Gentilhome manxec, llig molts llibres de cavalleria i confon la realitat amb la ficció i vol         imitar als herois. És considerat idealista perquè lluita per imposar la seua veritat                   contra tots.
      -Don Quixot contrasta el seu món interior amb la realitat del seu temps i sempre ix                 malparat, burlat o agredit pels seua comtemporanis. Les seues aventures sempre                 acaben amb fracassos i això fa que siga un antiheroi. 

3. El recurs del viatge és fonamental per al desenvolupament narratiu. L'acció principal està feta en tres viatges que fa Quixot (la primera sol i les altres amb el seu escuder).
     
       -Primera part: Eixides a terres de la Manxa i Andalusia, pelegrinatge per Aragó i                    Catalunya fins a Barcelona. El seu retorn a la Manxa ocupa la segona part.
       -Segona part: Són històries protagonitzades per altres personatges i s'hi intercala una            novel·la curta titulada El curioso impertinente.
       -Aquestes històries no guarden relació amb la principal però no es perd la coherència            narrativa. El Quixot combina molts gèneres com la novel·la pastoral, la picaresca, la              bizantina o la morisca.

4. En les aventures l'acompanya el rústec Sancho, mogut pel desig de riqueses i poder. A partir de la segona eixida, Sancho és el contrapunt de don Quixot:
       
        - Quixot: Gentilhome, somiador, idealista, generós i sobri espiritual.
        - Sancho: Llaurador, realista, pràctic, prudent, astut, materialista, interessat i golafre.
        - Amb ells dos es representen les dues visions de veure el món, de pensar i de parlar.
        - Amb el temps s'influeixen mútuament i contagien els seus punts de vista: Quixot                  deixa d'enganyar-se a si mateix i recupera el seny i Sancho és arrossegat per la                    imaginació.
        - Sancho Panza representa el sentit pràctic de la vida, visió relista i materialista de les            coses.

5- Joc de màscares narratives. A través de la multiplicitat de narradors, Cervantes aposta per la llibertat creadora, el perspectivisme i la paròdia de la novel·la de cavalleries. Podem distingir quatre veus:

          - L'historiador Cide Hamete Benengeli, autor original de la història.
          - El morisc mentider, traductor de l'àrab a l'espanyol.
          - L'autor ficcionalitzat en la narració: Cervantes, que va encarregar la traducció                        després de trobar el manuscrit aràbic a Toledo.
          - També hi ha narradors com el desconegut autor d'El curioso impertinent; el captiu                d'Alger, Cardenio o el morisc Ricote.

 6. El resultat és una novel·la polifònica, totalitzadora i moderna. La varietat de registres expressius comprèn la retòrica barroca, el llenguatge popular, el discurs arcaïtzant, la reflexió metaliterària o el domini del llenguatge poètic. 
El Quixot destaca per la seua heterogeneïtat (no posseeix un estil uniforme), els personatges estan caracteritzats per la seua manera de parlar i segons les circumstàncies en què es troben i l'obra té infinitat de tons.

7. Gràcies a l'arquitectura i a l'èxit, el Quixot va influir en la narrativa europea el segle XVIII en aspectes com la individualitat dels personatges, la paròdia dels gèneres o l'humor irònic:
           
          - La projecció del Quixot en la literatura espanyola podria exemplificar-se mitjançant                la novel·la satírica del P. Isla, Fray Gerundio de Campazas, alias Zotes, l’heroi de la              qual és un ridícul predicador, embogit amb els ensenyaments dels predicadors                      barrocs.
          - José Cadalso, en les Cartas marruecas pren el procediment del manuscrit trobat i                asenyala la importància i sentit del Quixot.

Al segle XVIII l'herència cervantina es va deixar sentir en novel·les angleses d'autèntica qualitat:

          - Henry Fielding: Don Quixot a Anglaterra, obra teatral; Tom Jones té un Quixot                      anglès, tolerant i comprensiu, humorístic i amb contrastos entre materialista i                        idealista.
          - Laurence Sterne: Tristam Shandy imita el Quixot amb les fonts fictícies, en l'humor i              apel·lacions al lector.

Als segles XIX i XX la influència s'estén en autors com:

          - Benito Pérez Galdós: se sabia pàgines senceres del Quixot. En les seues obres                    habien personatges quixotesques mitòmanes i visionàries. 
          - La influència de Cervantes és palesa en Flaubert: Madame Bovary i don Quixot                    xoquen amb la realitat després de les il·lusions creades per la lectura de novel·les.
          - Graham Greene: Monsenyor Quixot, on el protagonista creu descendir de l'heroi                  cervantí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada