El trobador escrivia el text poètic i componia la música per a que es cantara. Com era poeta i músic a la vegada tenia que tindre una gran formació i especialització. Tampoc permitia les improvisacions.
Un trobador ja era un professional de la literatura com per exemple Bernat de Ventadorn o Arnaut Daniel. Trobadors hi havien de totes les classes socials, des de la noblessa fins a la gent pobre.
És una literatura masculina i això feia que les úniques dones foren família de l'home. A més no tenen paraula, elles ploren, es desmaien... o siga que elles eren les febles. Elles tampoc anaven als torneigs i si van són per a excitar als guerrers a una gran valentia. A la dona als poemes s'anomenava per una senyal (nom secret) per a que els marits no n'assabentessin però sempre havien lausengiers que espiava les trobades.
Els gèneres trobadorescos són la cançó, el sirventés, el plany, l'albada, la pastorel·la, el comiat i la cançó de camí. Els estils són trobar lleu, trobar clus i trobar ric.
Els trobadors destacats són Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem de Cervera i Arnaut Daniel. Aquest últim es va considerar el millor trobador per Dante, el va incloure a la Divina comèdia i el va dedicar un vers escrit en occità, al capítol XXVI del Purgatori on considera que va ser el millor orfebre de la llengua mateerna.
També estan les trobairitz (dones d'ascendència noble que prenien la iniciativa amorosa) com La Comtessa de Dia i els cançoners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada