dimecres, 9 d’octubre del 2019

La tragèdia grega

La tragèdia té l'origen en les festes celebrades en honor a Dionís (déu del vi i fertilitat de la terra). Els autors més destacables són Èsquil, Sòfocles i Eurípides (s.V a.C). 

Els personatges eren déus i herois que actualitzaaen els problemes de l'existència humana i la relació de l'home amb el seu destí, amb el món, amb la justícia divina o amb les seues pròpies passions.

Els temes tracten sobre la mitologia i se centren en el destí, culpa, el càstig diví, el conflicte entre individu i ciutat o angoixa i alliberament. El tema més freqüent és la lluita de la persona contra el destí,
Els arguments ja eren coneguts perquè tractaven de la mitologia i tradició.

L'acció dramàtica és grandiosa i amb moltes passions. Es basa en el patiment de un conflicte. Sempre acaba amb la mort, suïcidi o la bogeria del protagonista o persones cercanes, sacrificades per rebel·larse contra les lleis del destí.

L'heroi és com un humà normal i té que enfrontar-se a uns coflictes difícils de resoldre.

La identificació amb l'heroi provoca en el lector una purificació o catarsi i això provoca l'alliberació dels patiments. La tragèdia sap com reflectir passions i conflictes humans i per això molts escriptors escriuen obres amb personatges representatius.

El to i estil és solemne i el final sempre és tràgic. El llenguatge és culte i elevat.

El cor és molt important en l'acció i estructura de l'obra. Corifeu (el representant) parlava de forma recitada i podia parlar amb els actors.

L'estructura es basa:


  • Pròleg: un o més personatges donen informació per a ser entesa, després entra el cor amb orquestra cantant.
  • Episodis: Els actors plantegen i desenvolupen l'acció. Al eixir en escena, intervé el cor i reflexiona sobre els esdeveniments representants.
  • Êxode:  Al acabar, després de l'eixida dels actors, el cor reflexiona sobre allò que ha passat a l'obra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada