El pare de Charles va morir quan ell tenia sis anys i li va deixar herència. Al complir dihuit anys la va arreplegar i va gastar la meitat en tan sols dos anys. Com gastava i gastava a partir dels vint va viure endeutat. Va escriure dues obres on parlava de l'art: Saló de 1845 i Saló de 1846.
Durant la Revolució de 1848 demana l'afusellament del general Aupick. Jeanne Duval era la seua dona pero van trencar i tornar moltes vegades. El 1855 va esciure un article que deia que els artistes l'únic qeu deixaven per al futur són les seues obres.
El 1857 publica la primera versió de Les flors del mal, una obra violenta i obscena però Baudelaire no tem l'escàndol. L'obra va tindre judici i li van fer llevar sis poemes ademés d'una multa.
El 1860 publica Els paradisos artificials. El 1861 publica la segona edició de Les flor s del mal. El 1863 publica El pintor de la vida moderna on defensa la moda i maquillatge. El 1864 viatja a Bèlgica per a fer conferències però és un fracàs.
L'any 1866 padeix una enfermetat con a conseqüència de la sífilis, alcohol i opi i mor en braços de la seua mare.
Les flors del mal no és una obra normal de l'època perquè té una tèmatica nova de solitud i misèries de la ciutat. També té una altra obra anomenada Spleen de París.
Baudelaire en català:
La seua obra no és extensa i quasi totes són en català. I van ser editades i publicades en català.
Poema El final de la jornada:
Sota una llum esgrogueïda
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó
s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!
El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor
m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".
He agafat aquest poema perquè pense que és trist com una vida es va tan ràpid, un dia estàs content i l'altre estàs cobert per un cortinatge.
