dijous, 23 d’abril del 2020

Les flors del mal. Estructura.

Resum:

El pare de Charles va morir quan ell tenia sis anys i li va deixar herència. Al complir dihuit anys la va arreplegar i va gastar la meitat en tan sols dos anys. Com gastava i gastava a partir dels vint va viure endeutat. Va escriure dues obres on parlava de l'art: Saló de 1845 i Saló de 1846
Charles Baudelaire - Wikipedia, la enciclopedia libreDurant la Revolució de 1848 demana l'afusellament del general Aupick. Jeanne Duval era la seua dona pero van trencar i tornar moltes vegades. 
El 1855 va esciure un article que deia que els artistes l'únic qeu deixaven per al futur són les seues obres.    
El 1857 publica la primera versió de Les flors del mal, una obra violenta i obscena però Baudelaire no tem l'escàndol. L'obra va tindre judici i li van fer llevar sis poemes ademés d'una multa.
El 1860 publica Els paradisos artificials. El 1861 publica la segona edició de Les flor s del mal. El 1863 publica El pintor de la vida moderna on defensa la moda i maquillatge. El 1864 viatja a Bèlgica per a fer conferències però és un fracàs.
L'any 1866 padeix una enfermetat con a conseqüència de la sífilis, alcohol i opi i mor en braços de la seua mare. 
Les flors del mal no és una obra normal de l'època perquè té una tèmatica nova de solitud i misèries de la ciutat. També té una altra obra anomenada Spleen de París.
Baudelaire en català: 
La seua obra no és extensa i quasi totes són en català. I van ser editades i publicades en català.

Poema El final de la jornada:


Sota una llum esgrogueïda
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó

s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!




El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor

m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".



He agafat aquest poema perquè pense que és trist com una vida es va tan ràpid, un dia estàs content i l'altre estàs cobert per un cortinatge.

dimarts, 7 d’abril del 2020

Activitat de reflexió. XCIII "A una dona que passa".

Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.):

Xis/cla/va al/meu/vol/tant/l'ei/xor/da/dor/ca/rrer: 12  
pri/ma,/ alta,/ de /dol,/ do/lor/ ma/jes/tu/o/sa, 12
2u/na/ do/na /pa/ssà,/ amb /la/ mà/ fas/tu/o/sa 12
gron/xant/ a/ra el/ fis/tó,/ al/çant/-se /la/ vo/ra, 12

à/gil/ i/ no/ble,/ amb /ac/ti/tud /d'es/tà/tua 12.
Cris/pat/ com/ un/ ex/tra/va/gant,/ be/vi/a /jo 12
als/ seus/ ulls/ ―cel/ lí/vid/ que/ ges/ta/ l'hu/ra/cà―, 12
la/ dol/çor/ que/ fas/ci/na i el/ pla/er /que/ ma/ta. 12

Un/ llamp/... des/prés/ la/ nit!/ ―Fu/gi/ti/va/ be/lle/sa 13
d'u/na/ mi/ra/da /que,/ de/ sob/te,/ m'ha /fet/ tor/nar /a /la /vi/da, 17
¿no/ t'he/ de/ tor/nar/ a/ veu/re/ si/nó/en/ l'e/ter/ni/tat? 15

En/ al/tre/ lloc,/ molt/ lluny /d'a/quí/, molt/ tard!/ O /pot/ser/ mai! 14
Ni/ jo/ sé /cap/ a /on/ vas,/ ni/ tu/ saps/ on/ m'a/dre/ço, 14
tu,/ que/ jo hau/ri/a es/ti/mat;/ oh /tu,/ que/ vas/ sa/ber/-ho! 14

Són versos d'art major.

Tema del poema:  Amor a primera vista.

Quines imatges poètiques o figures retòriques hi destacaríeu?: 

"La dolçor que fascina i el plaer que mata" Antítesi.
"Dolor majestuosa" "Fugitiva bellesa" Epítet.
"Crispat com un extravagant" Comparació.
"O potser mai!" Hipèrbole.
"¿No t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?" Interrogació retòrica.

Comenteu algun aspecte del poema que us haja sorprés.

M'ha sorprès com al passar una dona l'home "s'enamora" d'ella sense conèixer-la.

dimarts, 31 de març del 2020

Les Flors del Mal. Al lector.

Les flors del mal - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliureA nosaltres, lectors, què vol dir-nos Baudelaire? Després de llegir el glossari i el poema, explica, amb les teues pròpies paraules, el significat dels versos.

Baudelaire el que vol dir és que les persones són roïnes i que l'avorriment és dolent i ronyós. També l'anomena com monstre refinat i hipòcrita. 

dimarts, 24 de març del 2020

Tema 5. Curiositats


Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar. 
Aquest quadre és Les senoretes del carrer d'Avinyó de Pablo Picasso. El podem relacionar amb el cubisme. 

Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

Resultat d'imatges per a "Guernica"
(Guernica de Pablo Picasso)

Localitzes en el quadre el teu -a partir d'ara- poeta preferit?

(L'atelier du peintre de Gustave Courbet).


Al quadre està el poeta Baudelaire, que està llegint representant la poesia.

Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"? 

La bohèmia és el tipus de vida dels artistes. La vida d'aquests és: romàntica, somiadora i idealista; sense preocupacions pel seu estatus social;  amb sensibilitat; amb gust per la música, art, poesia, literatura i filosofia.

dilluns, 23 de març del 2020

Madame Bovary. Tercera part. Capítol 6

Comenta els diferents estils narratius que trobes en el següent fragment:

Fragment: 
Un dia, havent-se separat més aviat que de costum, Emma se'n tornava sola pel passeig, quan s'adonà de les parets del convent on havia estat abans. Aleshores anà a asseure's en un banc a l'ombra dels oms. Quina calma en aquells temps! Com envejava els inefables sentiments d'amor inspirats pels llibres que llegia!
Els primers mesos del seu matrimoni, les passejades a cavall pel bosc, el vescomte ballant el vals, Lagardy i els seus cants, tot desfilava pels seus ulls... I, tot de sobte, Léon li semblà tan llunyà com tots els altres.
—I tanmateix me l'estimo! —es deia.
No hi feia res, però! No era feliç, mai no ho havia estat. D'on venia aquella insuficiència de la vida, aquella corrupció sobtada de les coses en què es recolzava?... Si hi havia, però, un ésser fort i bell, fos allà on fos, una naturalesa coratjosa, plena alhora d'exaltació i de refinaments, un cor de poeta dins una forma d'àngel, lira amb les cordes d'aram que toqués epitalamis elegíacs ressonant cel amunt, per què, per ventura, no l'havia de trobar? D'altra banda, era inútil de cercar res; no valia la pena. Tot era una mentida! Cada somriure amagava un badall d'enuig, cada joia una maledicció, cada plaer un desencís, i les besades més completes no deixaven sinó unes ganes irrealitzables d'una voluptat més alta als llavis.


Al text es pot veure l'estil indirecte lliure que permet el canvi de lloc i de temps sense alterar la narració. 


Madame Bovary. Tercera part. Capítol 1

Aproximadament a la una del migdia, Emma i Léon pugen en un cotxe de cavalls, que no abandonen fins a les sis de la vesprada. Comenta l'erotisme en Madame Bovary.

Gustave Flaubert tenia diverses maneres d'expressar l'erotisme. Ho feia amb el contrast de la religió i sexualitat, ho descrivia de manera que imaginares el que ocorria o el narrador es feia invisible. 

Flaubert utilitza la cursiva —entre altres usos— per a indicar un canvi de veu narrativa. En aquest fragment, on en trobem un exemple?

- Reconegué el macer, el qual portava una vintena de volums molt gruixuts, relligats sota el braç i que mantenia en equilibri contra el ventre. Eren les obres que tractaven de la catedral.

Madame Bovary. Segona part. Capítol 15

A Rouen, Emma acudeix a la representació de Lucie de Lammermoor, de Gaetano Donizetti, basada en una novel·la de Walter Scott, un escriptor que ella havia llegit quan tenia quinze anys. Comenta quin efecte li produeix aquesta escena.

A Emma aquesta escena li provoca desesperació i desil·lusió perquè li recordava al dia de la seua boda (per a ella tot el seu matrimoni és una falsa mentida).

dissabte, 21 de març del 2020

Madame Bovary. Segona part. Capítol 12

Característiques i funcions dels personatges que apareixen en el fragment:

- Emma Bovary: Dona bella amb experiències que l'havien desenvolupada gradualment. Les seues parpelles expressaven la llargada dels seus amors, el seus cabells s'enrollatven segons els atzars de l'adulteri que els desfeia cada dia. També la seua veu (i cos) era delicada i penetrant.

- Charles: Ell continuava amant a la seua dona encara que pasaran els anys. La seua filla, Berthe, la veia créixer cada vegada més depressa. 

- Berthe: El seu pare volia que ella tingués la millor educació, que passejara amb la seua mare, que estiguera amb ell als vespres,... 

- Rodolphe: Era un dels amants d'Emma. Ella somiava amb anar-se amb ell a un país desconegut. 

- Justin: Era un adolescent enamorat d'Emma.

dimarts, 10 de març del 2020

Madame Bovary. Segona part. Capítol 9

Emma Bovary era "feminista"? 
Sí perquè les dones:
  • No són lliures.
  • Les seues opcions com dona eren escasses a comparació de si fora home.
  • La aventura està prohibida per al sexe femení.
  • Els somnis no són propis de les dones.
(Emma al final volia ser home per a poder fer tot el que ella voldria).

dimarts, 25 de febrer del 2020

Madame Bovary. Segona part. Capítol 8



Comenta la particularitat estilística del següent fragment:

El contrapunt és un dels elements més notables perquè es mostra en els diàlegs d'amor, en els diàlegs amb el rector, etc... 

Serveix per a barrejar dos punts de vista.

Madame Bovary. Primera part. Capítols 5 i 6.

Com era l'educació de les jóvens de l'època?

Les xiquetes anaven amb monges fins casar-se i les feien creure en Déu. I els xics estudiaven a escola i feien la carrera que ells volien. Era una època masclista.

Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La
tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o  flashforward.]
  
Hi ha una analepsi perquè parla d' Emma i com s'enamora però després sap que és un error. Després parla de la vida d'adolescent d' Emma. I per això és un flashback perquè parla d'unes accions que van passar abans de les que comencen el fragment. 

dilluns, 17 de febrer del 2020

La novel·la realista i naturalista

El realisme: 

Apareix cap al 1850 com a reacció contra els excessos de la novel·la romàntica. L'objectiu dels romàntics era descriure una societat en Balzac. Al passar el 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen als escriptors.

Gustave Flaubert és qui va proposar la ideologia del realisme i es pot trobar en la seua obra Correspondance (1933). Flaubert és positivista i estudia filosofia, anatomia i patologia. L'expressió flaubertiana dóna la dimensió exacta del nou narrador (observador de la realitat). Aquest sentit denunciador de plagues socials donarà un nou corrent: naturalisme.

L'art tenia que representar la vida de la societat i el millor gènere era la novel·la perquè podien analitzar l'entorn i evitar emocions. La prosa esdevenia així el mirall de la visió burgesa del món. Els temes eren realitat social, política i econòmica de l'eclosió de la revolució industrial i la puixança de la burgesia. Els escriptors escrivien amb objectivitat i exactitud. L'ànsia per documentar-se, descriure els ambients rigorosament i analitzar psicològicament els personatges va provocar un llenguatge flexible i adaptable.

Cada país tenia les seues condicions socials, econòmiques i culturals i per això el realisme actuava diferent.

Novel·la realista francesa: Stendhal, Honoré de Balzac i Gustave Flaubert.
Novel·la realista anglesa: Charles Dickens.
Novel·la realista russa: Dostoievski i Tolsoi.
Novel·la realista espanyola: Benito Pérez Galdós, Bazán, Clarín i Juan Valera.

El naturalisme:

Apareix a França el 1870 per influència del positivisme i estudis científics (métode experimental en medicina per Claude Bernard, la teoria de l'evolució de les espècies de Darwin i la teoria de la influència del medi en les persones de Taine.

Resultado de imagen de émile zolaÉmile Zola (1840- 1902): En la segona edició de Térese Raquin s'aprecia el principi del naturalisme. És autor d'obres com Térese Raquin (1867), Nana (1880) o Germinal (1885). Zola dóna importancia a l'observació i experimentació dels fenomens de conducta humana. El naturalisme analitza els efectes de les lleis de l'herència, el medi i el moment històric. Ell aplica la literatura al mètode científic desenvolupat per Claude Bernard i per això reclama que es mantinga impassible al marge de l'escriptura. 

Els millors gèneres per a l'anàlisi naturalista són la novel·la i el teatre. Per a Zola el naturalisme significa arribar a un progrés moral de la persona i societat. 

La seua intenció és regeneracionista i per lo tant, moralitzadora envers l'individu i la societat. Valora el periodisme i la crítica literària i artística, ideals per a fer que les seues obres arriben a un públic més ampli.
Característiques del naturalisme: objectivitat, determinisme (home sotmés a lleis del medi social, del moment històric i de l'herència biològica), mètode experimental (ha de experimentar amb els personatges i reaccions) i l'estil és descriptiu, retrat realista, impersonalitat del narrador i llengua adequada als personatges i ambient.

 En la literatura catalana, Narcís Oller comença escrivint realisme però acaba en el naturalisme, Zola, gran influència en Oller, es considerat el pare de la novel·la moderna catalana i va esciure el pròleg d'una obra d'Oller. També van destacar Verdaguer en poesia i Guimerà en teatre.

dissabte, 15 de febrer del 2020

Temes dels quadres romàntics:

1. La llibertat:
(La Libertad guiando al pueblo - Eugène Delacroix)
 Resultado de imagen de la libertad cuadro romanticismo

2. La soledat:
(El caminante sobre el mar de nubes - Caspar David Friedrich)
Resultado de imagen de la soledad cuadro romanticismo

3. L'amor impossible: 
(El beso - Francesco Hayez)
Resultado de imagen de el amor imposible cuadro romanticismo

4. El suïcidi:
(Sátiras del suicidio romántico - Leonardo Alenza y Nieto)
Resultado de imagen de el suidio cuadro romanticismo

5. El misteri:
(La catedral de Salisbury vista a través de los campos - John Constable)
Resultado de imagen de misterio cuadro romanticismo

6. La fantasia:
(Fantasía sobre Fausto - Mariano Fortuny)
Resultado de imagen de FANTASIA cuadro romanticismo

7. El món dels somnis:
(La pesadilla - Johann Heinrich Füssli)
Resultado de imagen de mundo de sueños cuadro romanticismo

8. Exotisme:
(Muerte de Sardanápolo - Delacroix)
Resultado de imagen de cuadro romanticismo exostisme

9. La naturalesa salvatge:
(Der abend - Caspar David Friedrich)
Resultado de imagen de naturaleza salavge romanticismo

10. El cementiri:
(Cementerio de un monasterio - Caspar David Friedrich)
Resultado de imagen de cementerio romanticismo

11. La nit:
(Venecia de noche - Iván Aivazovsky)
Resultado de imagen de noche romanticismo

12. La reivindicació de la identitat nacional:
(La balsa de la medusa - Géricault)
Resultado de imagen de reivindicacion de indentidad nacional romanticismo

13. L'edat mitjana:
(Misa solemne en una iglesia andaluza - Joaquín Manuel Fernández Cruzado)
Resultado de imagen de edad media cuadros romanticismo