Apareix cap al 1850 com a reacció contra els excessos de la novel·la romàntica. L'objectiu dels romàntics era descriure una societat en Balzac. Al passar el 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen als escriptors.
Gustave Flaubert és qui va proposar la ideologia del realisme i es pot trobar en la seua obra Correspondance (1933). Flaubert és positivista i estudia filosofia, anatomia i patologia. L'expressió flaubertiana dóna la dimensió exacta del nou narrador (observador de la realitat). Aquest sentit denunciador de plagues socials donarà un nou corrent: naturalisme.
L'art tenia que representar la vida de la societat i el millor gènere era la novel·la perquè podien analitzar l'entorn i evitar emocions. La prosa esdevenia així el mirall de la visió burgesa del món. Els temes eren realitat social, política i econòmica de l'eclosió de la revolució industrial i la puixança de la burgesia. Els escriptors escrivien amb objectivitat i exactitud. L'ànsia per documentar-se, descriure els ambients rigorosament i analitzar psicològicament els personatges va provocar un llenguatge flexible i adaptable.
Cada país tenia les seues condicions socials, econòmiques i culturals i per això el realisme actuava diferent.
Novel·la realista francesa: Stendhal, Honoré de Balzac i Gustave Flaubert.
Novel·la realista anglesa: Charles Dickens.
Novel·la realista russa: Dostoievski i Tolsoi.
Novel·la realista espanyola: Benito Pérez Galdós, Bazán, Clarín i Juan Valera.
El naturalisme:
Apareix a França el 1870 per influència del positivisme i estudis científics (métode experimental en medicina per Claude Bernard, la teoria de l'evolució de les espècies de Darwin i la teoria de la influència del medi en les persones de Taine.
Émile Zola (1840- 1902): En la segona edició de Térese Raquin s'aprecia el principi del naturalisme. És autor d'obres com Térese Raquin (1867), Nana (1880) o Germinal (1885). Zola dóna importancia a l'observació i experimentació dels fenomens de conducta humana. El naturalisme analitza els efectes de les lleis de l'herència, el medi i el moment històric. Ell aplica la literatura al mètode científic desenvolupat per Claude Bernard i per això reclama que es mantinga impassible al marge de l'escriptura. Els millors gèneres per a l'anàlisi naturalista són la novel·la i el teatre. Per a Zola el naturalisme significa arribar a un progrés moral de la persona i societat.
La seua intenció és regeneracionista i per lo tant, moralitzadora envers l'individu i la societat. Valora el periodisme i la crítica literària i artística, ideals per a fer que les seues obres arriben a un públic més ampli.
Característiques del naturalisme: objectivitat, determinisme (home sotmés a lleis del medi social, del moment històric i de l'herència biològica), mètode experimental (ha de experimentar amb els personatges i reaccions) i l'estil és descriptiu, retrat realista, impersonalitat del narrador i llengua adequada als personatges i ambient.
En la literatura catalana, Narcís Oller comença escrivint realisme però acaba en el naturalisme, Zola, gran influència en Oller, es considerat el pare de la novel·la moderna catalana i va esciure el pròleg d'una obra d'Oller. També van destacar Verdaguer en poesia i Guimerà en teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada