dimarts, 7 d’abril del 2020

Activitat de reflexió. XCIII "A una dona que passa".

Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.):

Xis/cla/va al/meu/vol/tant/l'ei/xor/da/dor/ca/rrer: 12  
pri/ma,/ alta,/ de /dol,/ do/lor/ ma/jes/tu/o/sa, 12
2u/na/ do/na /pa/ssà,/ amb /la/ mà/ fas/tu/o/sa 12
gron/xant/ a/ra el/ fis/tó,/ al/çant/-se /la/ vo/ra, 12

à/gil/ i/ no/ble,/ amb /ac/ti/tud /d'es/tà/tua 12.
Cris/pat/ com/ un/ ex/tra/va/gant,/ be/vi/a /jo 12
als/ seus/ ulls/ ―cel/ lí/vid/ que/ ges/ta/ l'hu/ra/cà―, 12
la/ dol/çor/ que/ fas/ci/na i el/ pla/er /que/ ma/ta. 12

Un/ llamp/... des/prés/ la/ nit!/ ―Fu/gi/ti/va/ be/lle/sa 13
d'u/na/ mi/ra/da /que,/ de/ sob/te,/ m'ha /fet/ tor/nar /a /la /vi/da, 17
¿no/ t'he/ de/ tor/nar/ a/ veu/re/ si/nó/en/ l'e/ter/ni/tat? 15

En/ al/tre/ lloc,/ molt/ lluny /d'a/quí/, molt/ tard!/ O /pot/ser/ mai! 14
Ni/ jo/ sé /cap/ a /on/ vas,/ ni/ tu/ saps/ on/ m'a/dre/ço, 14
tu,/ que/ jo hau/ri/a es/ti/mat;/ oh /tu,/ que/ vas/ sa/ber/-ho! 14

Són versos d'art major.

Tema del poema:  Amor a primera vista.

Quines imatges poètiques o figures retòriques hi destacaríeu?: 

"La dolçor que fascina i el plaer que mata" Antítesi.
"Dolor majestuosa" "Fugitiva bellesa" Epítet.
"Crispat com un extravagant" Comparació.
"O potser mai!" Hipèrbole.
"¿No t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?" Interrogació retòrica.

Comenteu algun aspecte del poema que us haja sorprés.

M'ha sorprès com al passar una dona l'home "s'enamora" d'ella sense conèixer-la.

1 comentari:

  1. Són versos alexandrins (6+6). És un sonet (dos quartets i dos tercets).

    El tema és l'amor a primera vista.

    Els versos estan farcits d'imatges poètiques (personificacions, comparacions, metàfores, antítesis...), que ens interessen en la mesura que ens ajuden a comprendre el poema.

    Entre el bullici de la ciutat, possiblement París, el poeta veu passar una dona, elegant, vestida de negre. Creuen una mirada fugaç. Els ulls de la jove, blaus (cel lívid) li proporcionen un instant de felicitat (un llamp) enmig de la vida tediosa i trista (la nit). Probablement no la tornarà a veure, però el que més dol és que la dama ha sigut conscient de l'impacte que ha causat en el poeta i no s'ha immutat: tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

    Nota: 8

    ResponElimina