1. Manté els 5 actes de la tradició clàssica, però no se sotmet a les unitats de lloc temps i acció. També hi ha mescla de gèneres que permet el contrast entre la gràcia i desastre i entre l'humor i drama.
2. La poètica teatral de Shakespeare pren elements fonamentals de la tragèdia clàssica ( fatalitat encadena altres esdeveniments, el patetisme s'aprecia en les intervencions angoixoses i les morts successives i la catarsi purificadora explora les emocions de l'espectador).
3. El diàleg amb altres tradicions teatrals enriqueix la visió teatral de Shakespeare.
4. Les obres es caracteritzen per una gran perfecció tècnica (trama, llenguatge, personatges, signes escènics).
5. Les trames i històries teatrals són complexes i es desenvolupen amb mestria, imaginació i violència.
6. En les obres domina el gust pel llenguatge, per la qual cosa són texts amb gran riquesa retòrica.
7. Els personatges fan comentaris d'índole lingüística, reflexionant sobre l'estil i el llenguatge de l'obra.
8. Shakespeare és coneixedor de l'ànima humana (de les passions de l'home i dels sentiments i emocions). Gràcies a això fa personatges complexos i conflictius. Cada obra tracta sobre unes passions: dubte, indecisió i venjança (Hamlet); amor i gelosia (Otel·lo); enveja i ambició (Macbeth); abandonament del pare i passió filial (Rei Lear); i enamorament (Romeu i Julieta).
El personatge còmic (clown o bufó) és un dels personatges més greus.
9. Hamlet és una obra que té molts paral·lismes amb la situació real de la cort de Dinamarca i la seua representació en la cort d'Elsenor.
Shakespeare utilitza el teatre dins del teatre per fer el públic reflexionar sobre si mateix.
El teatret dins de Hamlet es prepara amb crítica i teoria de l'art dramàtic i l'art de representar i també amb detalls tècnics.
L'obra ofereix informació sobre la rivalitat de companyies, gira per províncies, papers femenins representats per homes, actuació amateur d'estudiants universitaris,etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada